Crònica Marxa Siarb 2010

En l’edició d’aquest any 2010, les condicions meteorològiques han tornat a acompanyar. Dia assoleiat i temperatura idònia per a una caminada tranquil•la de les característiques de la Marxa Vall de Siarb. A més, paisatge esplèndid de primavera després de les pluges habituals d’abril i maig.
La Marxa comença al poble de Llagunes amb un quart d’hora de retard respecte de l’horari previst. El camí fins a la plaça de Vilamur transcorre plàcidament fins a arribar al primer punt de control, on els 250 participants d’enguany arriben gairebé en grup. Galetes típiques Surtido Cuétara, taronja, aigua i a seguir el camí, que encara queda molt. A més, el típic aire de Vilamur tampoc no acompanya a prendre’s un respir gaire llarg.
Després de creuar el Poble pel Carrer Maior, per l’històric carrer cobert, es pren el camí dels horts, passant pels trossos de la Cometa i per arribar finalment al riu del Cantó. Trajecte molt agradable i senzill fins a aquest moment, a partir del qual la duresa de la Marxa d’aquesta edició es comença a fer evident. Després de creuar el riu per la passarel•la, curta però dura pujada fins a aconseguir els 1.100 metres de Puigforniu, recuperant el camí vell que estava quedant absolutament intransitable. Bonica entrada al Poble per la seva part inferior i, a partir d’allí, descans fins a tornar a emprendre la llarga pujada que ens ha de dur a la carretera del bosc. Bonic camí a l’ombra de pi roig fins a arribar a l’última part, on ens trobem la pujada més incòmoda de l’itinerari, que s’ha de superar amb major o menor sacrifici.
No obstant això, un cop a dalt, l’esforç es veu recompensat, i després de 5 minuts de baixada per la carretera apareix ja el segon, i més esperat que mai, punt de control. Pa amb tomàquet, embotit, vi, galetes i aigua eixuguen la gana i part del cansament acumulat. Espai ideal per, ara sí, prendre’s una bona pausa. Les circumstàncies acompanyen: herba verda, sol i ombra i bon ambient entre els participants. A l’oest vista de la Vall, Sort al fons, el majestuós conjunt Montsent-Monteroio a sobre i el Pic de l’Orri al nord dominant la major part del paisatge.
Segurament ja és força tard, cal tornar a aixecar-se per seguir fent via. Primer queda un tros de carretera, després cal desviar-se a la dreta per prendre el camí dels Fitosos, un bonic planell verd on en altres edicions s’ha instal•lat l’avituallament. Des d’allà, es davalla fins al riu passant pel costat de la Roca de Llagunes i, des del riu, ja només queda seguir el còmode camí per arribar un any més a Llagunes i tancar així el matí.
Refrescos i algun que altre aliment sòlid amenitzen l’arribada i ens deixen amb ganes de repetir ben aviat. Però això sí, ara toca descansar i gaudir d’un bon dinar, que ens l’hem ben guanyat!